Y por una vez, de repente, sin quererlo (casi) se perdieron tus ojos en los míos y yo, de manera heroica sin detener el alma logré despedazar tu tristeza. Voy a llorar sin prisas, me dijiste. Lloraré hasta olvidar el llanto y encontrar la alegría. Y en ese instante pude reconquistar tu frente...
¿El secreto? No es triunfar en la vida, sino el ir triunfando... A cachitos de 30 segundos.
30 segons per mantenir dues mirades, un món. 30 segons per arrancar un somrriure d'un segon, un altre món. I són tant importants que quan els pensem sempre superen els 30 segons, conformen hores, nits... l'estona necesària per apedaçar ferides fa que finalment no necesitem apedaçar-les, sovint 30 segons de paraules edequades, o de silencis, de mirades sostingudes, poden curar-ho tot.
ResponderEliminarFelicitats, llegirt-te són els segons més ben aprofitats!